En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament herbívors.
Tot i que n'existeixen molts en estat salvatge, algunes varietats de conill han estat adoptades pels humans com a animal de granja, com a aliment, o com a animal de compayia.
Hi ha set gèneres diferents de la família classificats com conills, incloent el conill europeu (Oryctolagus cuniculus), Conills de cua de cotó (genus Sylvilagus; 13 espècies) i el Conill de les illes Amami (Pentalagus furnessi, espècies en perill d'ectinció a Amami Ōshima, Japó). Hi ha altres espècies de conills i aquestes, juntament amb la Pica (animal) i les llebres, fan l'ordre Lagomorpha.
Les femelles arriben a la maduresa sexual al set o vuit mesos i amb freqüència poden tenir una camada de conills abans de l’any. En condicions favorables poden tenir fins a dues camades durant el primer any. El període de gestació dura trenta i un dies; les cries poden ser deslletades a les vuit setmanes. En condicions òptimes una conilla pot criar quatre camades per any. L’alimentació del conills són: flocs de civada, ordi i blat de moro triturat. A més a més de pastanagues i alfals.
Hàbitat
Viu en àrees seques properes al nivell del mar amb un sòl arenós i tou per a facilitar la construcció de caus. Habiten en boscos encara que prefereixen camps extensos coberts per matolls on poder amagar-se. Antigament també eren freqüents en terres de cultiu encara que els nous mètodes d'arada inclouen la destrucció de caus de conills. Tot i això, aquesta espècie s'ha adaptat a l'activitat humana vivint en parcs, camps de gespa o fins i tot cementiris. De vegades es troben en cultius agrícoles on s'alimenten d'enciam, grans o arrels .Caràcter del conill
Existeix la creença comuna que els conills i les llebres són animals temorosos. Al seu àmbit natural, aquest comportament ve determinat per la necessitat de supervivència, és a dir, aquests animals són el principal objectiu de molts predadors com llops, àguiles, guineus o llúdrigues, pel que mantenir una actitud sempre alerta és la seva millor arma. Així, davant qualsevol amenaça, aquest animal té dos úniques opcions: fugir o ajupir-se simulant estar mort. A la llar, es comporten de forma similar. Si percep sorolls estridents o molt alts el conill s'encongirà amb les orelles cap a enrere, els ulls oberts de bat a bat i tremolarà tot el seu cos. Aquestes reaccions de seguretat els duen a marcar el territori que consideren seu. Al camp ho faran mitjançant la col·locació de branques o pedres entorn d'un cau, o bé mitjançant secrecions corporals. A la seva vida casolana, al costat de nosaltres, aquests animals consideraran el seu refugi la gàbia. Tot i que són animals tranquils, no són rars els enfrontaments amb els seus congèneres per defensar el seu espai. 
